Inici › Podcast › L'espinac i la coma
L'espinac i la coma

El text de l'episodi
Una llauna de conserva s'obre d'un cop de puny. Un mariner borni s'empassa el contingut d'una glopada. Els seus bíceps s'inflen com globus. Coneixeu Popeye. I segurament coneixeu la frase que l'acompanya, repetida a generacions d'infants: «Menja't els espinacs, que estan plens de ferro.»
La llegenda de la coma
Fins i tot hi ha una explicació erudita, que potser us han explicat. Al segle XIX, un químic alemany, Emil von Wolff, hauria mesurat el ferro dels espinacs. I en copiar el resultat, s'hauria desplaçat una coma. Tres coma cinc mil·ligrams esdevenen trenta-cinc. Deu vegades massa. L'espinac es converteix en un campió, Popeye se'n fa seu, i tot el món s'ho creu.
És una història perfecta. Ho té tot: un savi, un error minúscul, conseqüències gegantines. Es va publicar el 1981 en una gran revista mèdica britànica, i després es va repetir en manuals, conferències, qüestionaris. Serveix fins i tot d'exemple, als cursos de mètode, per mostrar la importància de verificar les fonts.
La investigació del 2010
I això és precisament el que va fer, el 2010, un criminòleg britànic, Mike Sutton. Va remuntar la pista, document per document. I no hi va trobar cap coma. Cap rastre d'aquest error de transcripció. Fins i tot la famosa verificació dels anys 1930, que suposadament havia desemmascarat la falta, no va aconseguir mai posar-hi les mans al damunt.

Les primeres mesures eren, tanmateix, ben errònies. Però per altres motius, més banals. Mostres probablement contaminades pel ferro del material de laboratori. I sobretot, una confusió entre espinacs frescos i espinacs secs. Traieu l'aigua d'una fulla, i el ferro que queda sembla forçosament molt més concentrat. Aquests errors, d'altra banda, ja s'havien corregit a finals del segle XIX, molt abans que nasqués Popeye.
I Popeye, justament? En una tira còmica del 1932, el seu creador, Elzie Segar, li fa dir per què menja espinacs. No pas pel ferro. Per la vitamina A. Ironia afegida: l'espinac no conté vitamina A en sentit estricte, sinó beta-carotè, que el cos transforma en vitamina A.
Resultat: la història de la coma és una llegenda sobre una llegenda. Un mite destinat a desmuntar un mite, i que mai no s'havia verificat ell mateix. No es podia somiar un error d'etiqueta més bonic.
El que sabem de debò
Aleshores, què se sap de debò? L'espinac conté ferro, uns quants mil·ligrams per cent grams segons les taules. És honorable per a una verdura. No és excepcional. I sobretot, no tot el ferro és igual. El de la carn i el peix, el ferro anomenat hemo, s'absorbeix prou bé. El dels vegetals, el ferro no hemo, molt menys. L'espinac hi afegeix un obstacle: l'àcid oxàlic, que frena encara més el pas del ferro.

Hi ha una solució ben senzilla. La vitamina C augmenta l'absorció del ferro. Un raig de llimona sobre els espinacs, una fruita de postres: el ferro vegetal se'n beneficia. I el ferro compta: contribueix a la formació normal dels glòbuls vermells i de l'hemoglobina, i al transport normal de l'oxigen a l'organisme.
A Herba Barona, aquest és el matís que ens agrada recordar quan llegim una etiqueta amb vosaltres: la quantitat de ferro compta, però la seva forma i el que l'acompanya compten igual.
L'espinac mai no ha estat el campió del ferro. I la coma probablement no s'ha mogut mai. Però aquest doble error ens deixa una lliçó valuosa: fins i tot una història famosa mereix que en verifiquem les fonts. Sobretot quan és famosa.