La porta reservada

El text de l’episodi

Benvinguts a Herba Barona, botiga de complements alimentaris a París. Cada episodi explica la història d'un producte que coneixem malament, i us n'endureu una cosa per recordar. Avui: l'ergotioneïna.

Milers de portes

Hi ha, a la superfície de les vostres cèl·lules, portes. Milers de portes. Cadascuna és un transportador, un pany molecular que només deixa entrar un tipus de passatger: una porta per a la glucosa, una porta per a tal aminoàcid, una porta per a tal mineral. El cos no construeix cap porta de franc — cada pany surt car, cada entrada s'ha de merèixer.

L'enigma

I heus aquí l'enigma que ha ocupat els investigadors durant anys: existeix a les nostres cèl·lules una porta dedicada — un transportador específic, perfectament identificat — el passatger gairebé exclusiu de la qual és… una molècula que el nostre cos no sap fabricar, de la qual en teoria podria prescindir, i de la qual gairebé ningú no ha sentit a parlar.

Aquesta molècula es diu ergotioneïna.

Vinguda dels bolets

Descoberta el 1909 en un fong paràsit del sègol — el sègol banyut, d'on li ve el nom —, va restar més d'un segle a l'ombra. Són els bolets els qui la fabriquen, així com certs bacteris. Nosaltres, els humans, en trobem una mica al plat: els cèps, els pleurotus i els shiitakes en són les millors fonts. I el nostre cos, en lloc de deixar-la escapar, ha construït aquesta famosa porta reservada per captar-la, fer-la entrar i — detall fascinant — concentrar-la precisament als teixits que treballen més de valent i que més s'oxiden: allà on el foc de l'oxigen crema fort.

Una estabilitat fora del comú

Ja veieu on vull anar a parar. Tota aquesta sèrie ens ha portat a les mitocòndries, aquestes centrals energètiques que domen l'oxigen — i que, treballant, produeixen inevitablement espurnes, els radicals lliures. L'ergotioneïna pertany a la família dels antioxidants, aquests apagadors d'espurnes. Però amb una particularitat que la distingeix de gairebé tots els altres: d'una estabilitat fora del comú, es queda al seu lloc molt de temps — allà on altres antioxidants són consumits i evacuats en unes quantes hores, ella pot romandre a l'organisme durant setmanes.

Una molècula rara, que el cos no sap fer, que capta activament per una porta construïda expressament, que encamina cap a les seves zones de foc, i que guarda gelosament. Quan la biologia desplega tants esforços per a un sol passatger, els investigadors tendeixen a estudiar seriosament la qüestió — i és exactament el que passa: l'ergotioneïna és avui una de les molècules més estudiades del món dels antioxidants.

Una darrera imatge

Una darrera imatge per al camí. Entre els milers de portes de les vostres cèl·lules, n'hi ha una, construïda fa milions d'anys, que només espera un visitant. Un visitant vingut dels bolets.

Les grans històries de vegades depenen d'un pany.

Aquest ha estat un episodi del podcast Herba Barona, enregistrat a París. Fins aviat.