Deu tones de fetge per trenta mil·ligrams

El text de l’episodi

Benvinguts a Herba Barona, botiga de complements alimentaris a París. Cada episodi explica la història d'un producte que coneixem malament, i us n'endureu una cosa per recordar. Avui: l'àcid alfa-lipoic.

1951, Texas

1951. Texas. Un bioquímic anomenat Lester Reed s'ha entossudit a aïllar una substància misteriosa de la qual tothom sospita l'existència, però que ningú no ha vist mai pura.

Per aconseguir-ho, li cal matèria primera. Molta matèria primera. El seu equip processarà unes deu tones de fetge de bou. Deu tones. Mesos de feina, d'extraccions, de purificacions. I al final, al fons del tub, el tresor: una trentena de mil·ligrams de cristalls groc pàl·lid. Ni tan sols prou per cobrir una ungla.

Cargolat dins la màquina

Aquesta substància és l'àcid alfa-lipoic. I si era tan difícil d'aïllar, és justament perquè el cos en fabrica molt poc… però als llocs més estratègics que hi pugui haver: al cor de les mitocòndries, les nostres centrals energètiques.

Perquè l'àcid alfa-lipoic no és un convidat dins la mitocòndria. Forma part de les màquines. Recordeu-ho: quan el sucre arriba a la central, ha de passar un punt de control decisiu — un enzim gros que el prepara abans d'entrar al gran cicle de producció d'energia. Doncs bé, l'àcid alfa-lipoic és una peça d'aquest punt de control. Literalment cargolat a dins. Sense ell, el combustible es queda a la porta.

Una molècula amfíbia

Però el que li ha donat fama és la seva segona vida. Perquè aquesta molècula té un talent raríssim: és amfíbia. La majoria dels antioxidants han triat bàndol — la vitamina C treballa a l'aigua, la vitamina E als greixos, cadascuna a casa seva. L'àcid alfa-lipoic, en canvi, és soluble en tots dos costats. Circula pels medis aquosos de la cèl·lula i travessa les membranes greixoses. Va pertot arreu.

El reciclador

I no es limita a apagar ell mateix les espurnes — aquests radicals lliures de què tant hem parlat en aquesta sèrie. Els bioquímics li atribueixen un paper encara més subtil: el de reciclador. Quan una molècula de vitamina C o de glutatió s'ha sacrificat per neutralitzar un radical lliure, en surt descarregada, inutilitzable. L'àcid alfa-lipoic forma part de les molècules capaces de recarregar-les — de tornar-los l'electró perdut, perquè tornin al front. El bomber que omple els extintors dels altres bombers.

Una molècula fabricada a la central, peça de la producció d'energia d'una banda, agent de manteniment tot terreny de l'altra. S'entén per què s'ha fet un lloc als prestatges dels complements alimentaris — sovint, d'altra banda, sota una forma precisa, l'anomenada forma R, la que fabrica la natura.

Cinquanta anys de fidelitat

Lester Reed, per la seva banda, va restar fidel al seu descobriment tota la carrera — cinquanta anys estudiant aquests enzims gegants on la seva petita molècula està cargolada.

Deu tones de fetge per trenta mil·ligrams. Hi ha coses precioses que decididament no es mesuren pel pes.

Aquest ha estat un episodi del podcast Herba Barona, enregistrat a París. Fins aviat.