La molècula descoberta en un cor de bou

El text de l’episodi

Benvinguts a Herba Barona, botiga de complements alimentaris a París. Cada episodi explica la història d'un producte que coneixem malament, i us n'endureu una cosa per recordar. Avui: el coenzim Q10.

1957, Universitat de Wisconsin

1957. Universitat de Wisconsin, Estats Units. Un investigador anomenat Frederick Crane passa els dies inclinat sobre cors de bou.

No és cap dèria de carnisser. Crane estudia l'energia, i sap que el cor és l'òrgan que més energia consumeix — un múscul que batega sense pausa, del naixement a l'últim alè. Si existeix una molècula clau de l'energia, és allà on s'amaga. I un dia, als seus extractes de mitocòndries de cor de bou, aïlla uns petits cristalls groc taronja. Una substància desconeguda.

Ubiquinona, present pertot arreu

Li donaran un nom de savi: ubiquinona. De «ubic» — present pertot arreu. Perquè de seguida se n'adonaran: aquesta molècula és a totes les vostres cèl·lules, sense excepció. La coneixeu pel seu nom artístic: coenzim Q10.

El passador de la central

Doncs bé, per a què serveix aquesta molècula? Recordeu la cascada dels molinets — aquesta cadena, a l'interior de les mitocòndries, on l'energia dels aliments baixa esglaó a esglaó per convertir-se en ATP, la moneda energètica del cos. Entre els molins, cal ben bé que algú transporti els electrons. Aquest transportador és ella. El coenzim Q10 és el passador de la central: pren els electrons d'un costat, els lliura de l'altre, i torna a començar, milers de vegades per segon. Sense passador, la cascada s'atura — tant se val la mida dels molins.

I no és el seu únic talent. Entre dos lliuraments, el coenzim Q10 fa també de bomber: és un antioxidant, un d'aquells que apaguen les famoses espurnes — els radicals lliures — que produeix inevitablement una central en marxa.

Una producció que davalla

El més interessant és que el vostre cos la sap fabricar ell mateix. Mai no ha necessitat trobar-la al plat: la produeix, cèl·lula a cèl·lula, segons les seves necessitats. Però hi ha un «però». Aquesta producció interna segueix una corba que a ningú no li agrada de mirar: culmina al voltant de la vintena… i després davalla, tranquil·lament, dècada rere dècada. El cor d'una persona gran conté clarament menys coenzim Q10 que el d'un adult jove. La central hi continua sent. El passador, en canvi, es fa més escàs.

Ubiquinona o ubiquinol

És el que ha fet tan popular aquesta molècula al món dels complements alimentaris: existeix en versió anomenada ubiquinona, la forma històrica, i en versió ubiquinol, la seva forma dita «reduïda», ja a punt per fer servir. Dues cares de la mateixa molècula, la dels cristalls taronja de Wisconsin.

Setanta anys gairebé dia per dia després del seu descobriment, el coenzim Q10 és probablement la més cèlebre de les molècules mitocondrials. Gens malament, per a una substància desenterrada en un cor de bou.

Ja veieu que les grans històries d'energia comencen rarament allà on les esperem.

Aquest ha estat un episodi del podcast Herba Barona, enregistrat a París. Fins aviat.