La molècula que venia de l'espai

El text de l’episodi

Benvinguts a Herba Barona, botiga de complements alimentaris a París. Cada episodi explica la història d'un producte que coneixem malament, i us n'endureu una cosa per recordar. Avui: la PQQ.

Un currículum estrany

De totes les molècules de què parlem en aquest podcast, la d'avui té el currículum més estrany. L'han trobada en bacteris. L'han trobada a la llet materna. I n'han detectat… a la pols interestel·lar.

Es diu pirroloquinolina quinona. Ningú no pot pronunciar això dues vegades seguides, així que tothom diu: PQQ.

Dels bacteris a les estrelles

La seva història comença a finals dels anys 60, quan uns investigadors que estudiaven bacteris ensopeguen amb un cofactor desconegut — una petita molècula eina, indispensable per al funcionament d'alguns dels seus enzims. Res d'excepcional, pensen. Després les anàlisis s'afinen, i la PQQ comença a aparèixer pertot arreu: als vegetals, a les fruites — el kiwi en conté, el julivert també —, al te verd, al cacau… i per tant fins i tot en pols d'estrelles analitzada per astroquímics. Una molècula reforçada, molt estable, que sembla travessar el cosmos sense fer-se malbé.

El naixement de noves centrals

Però el que ha fet cèlebre la PQQ és una altra cosa. És el dia que uns investigadors van observar el seu vincle amb un fenomen del qual vam parlar a l'episodi sobre l'esport: la biogènesi mitocondrial. El naixement de noves mitocòndries.

Petit recordatori. Les vostres mitocòndries, les centrals energètiques de les vostres cèl·lules, no estan instal·lades d'una vegada per sempre. Viuen, envelleixen, són desmuntades, reemplaçades. El vostre cos pilota aquesta obra permanent amb interruptors moleculars — directors d'orquestra que donen el senyal: «Construïu noves centrals.» L'exercici de resistència prem aquests interruptors. Certes fases de sobrietat alimentària també. I la PQQ interessa precisament els investigadors per les seves interaccions amb aquestes vies de senyalització — aquests circuits de comandament de la renovació mitocondrial. Vet aquí per què, a les publicacions científiques, el seu nom apareix tan sovint al costat de la paraula «mitocòndries».

Una molècula que aguanta

Un altre tret de caràcter: la PQQ aguanta. És una molècula d'una estabilitat notable davant l'oxidació — allà on altres antioxidants se sacrifiquen en un sol ús, ella pot encadenar els cicles, fer-se reciclar i tornar a marxar. Una mena de maratoniana molecular. S'entén que sobrevisqui a l'espai.

D'on vénen les nostres aportacions

Nosaltres, els humans, no la sabem fabricar. Les nostres aportacions vénen de l'alimentació — aquests famosos kiwis, el julivert, el te verd, el cacau, en dosis minúscules — i, des de fa uns anys, dels complements alimentaris, on apareix sovint en duo amb el coenzim Q10: l'especialista de la renovació de les centrals, associada al passador d'electrons que les fa girar. Sobre el paper, tots dos es complementen ben bé.

Una molècula nascuda entre els bacteris, present a la llet de les mares, retrobada a la pols de les estrelles, i que es convida a la conversa sobre les nostres centrals energètiques.

Calia ben bé un episodi per presentar-la. Havia fet el viatge de lluny.

Aquest ha estat un episodi del podcast Herba Barona, enregistrat a París. Fins aviat.