El greix que el vostre cos no sap fabricar

El text de l’episodi

Benvinguts a Herba Barona, botiga de complements alimentaris a París. Cada episodi explica la història d'un producte que coneixem malament, i us n'endureu una cosa per recordar. Avui: els omega 3. I una veritat torbadora per començar: hi ha greixos que el vostre cos necessita absolutament — i que no sap fabricar.

Dos greixos essencials

És rar, al cos humà. Per a gairebé tot se n'acaba sortint: transforma, recicla, sintetitza. Però aquí no hi ha res a fer, la màquina no té l'eina. Els anomenem els àcids grassos essencials, i n'hi ha dos en aquest cas: els omega 6 i els omega 3. Doncs per què tothom només parla dels omega 3? Perquè d'omega 6 el plat modern en vessa: olis vegetals industrials, productes processats — en tenim molt més del que caldria. Els omega 3, en canvi, han desaparegut gairebé dels nostres plats. Tot el tema es juga en aquest desequilibri: la balança s'ha decantat cap a un costat, i és l'altre plat el que cal tornar a carregar.

Llegir l'etiqueta: ALA, EPA, DHA

I és aquí on cal aprendre a llegir una etiqueta, perquè els omega 3 mateixos es divideixen en dos mons. El món vegetal, primer: el lli, la colza, les nous, les llavors de chia. El seu omega 3 es diu ALA. És preciós — però té un defecte que molt poca gent coneix: no és la forma que el vostre cos utilitza. Per fer-lo servir, abans l'ha de convertir en EPA i en DHA, les dues formes actives. I aquesta conversió és francament dolenta: amb prou feines un petit percentatge arriba al final del camí. Un grapat de nous és excel·lent per a la salut; però creure que substitueix el peix és probablement l'error més estès del prestatge. El món marí, en canvi, lliura l'EPA i el DHA ja fets, directament utilitzables: les sardines, el verat, l'areng — els peixos grassos dels dies senzills, els que menjaven els nostres avis. I els nens de la postguerra recorden tots la famosa cullerada d'oli de fetge de bacallà del matí, aquella ganyota quotidiana. Se'n pot somriure. Però les nostres àvies, sense saber-ho, tenien alguna cosa d'encertat.

El cervell, un òrgan gras

Per què és tan important? Seguiu-me un segon dins el cervell. És l'òrgan més gras del vostre cos: una gran part de la seva matèria és feta de lípids. I entre aquests greixos n'hi ha un que el cervell reclama per damunt de tot: el DHA. S'instal·la a la membrana mateixa de les vostres neurones — forma literalment part de les parets de la casa. La retina dels vostres ulls també n'està plena. I l'EPA treballa pel seu costat per al cor. No són promeses de venedor: el DHA contribueix al funcionament normal del cervell i de la visió, l'EPA i el DHA a una funció cardíaca normal — són les frases oficialment reconegudes a Europa. I més enllà, la recerca s'interessa molt de prop per aquests greixos de l'assossec: l'equilibri nerviós, la serenor, la claredat mental. No és casual que de vegades els anomenin l'aliment del cervell.

Per què no simplement peix?

Doncs bé, la pregunta que ens fan sovint a la botiga: per què no menjar simplement peix? Però si és la millor resposta! Si mengeu sardines o verat dues o tres vegades per setmana, feu exactament el que cal — continueu, i estalvieu-vos els diners. La càpsula no hi és per substituir el plat ideal. Hi és per a la vida real: aquella en què el peix gras passa un cop al mes, en què els nens no en volen, en què ja no se sap gaire què cuinar. Això és un complement de fons: la xarxa de seguretat de les setmanes ordinàries.

Triar bé l'oli

Una paraula per triar bé, i val per a totes les marques. Aquests greixos són vius, fràgils: la calor i la llum els malmeten, com un oli que es fa ranci dins un armari. Un oli de peix que fa molta olor de peix és un oli cansat — aquesta olor no és normal, és un senyal. Mireu també d'on ve: els peixos petits més que no pas els grossos, que concentren els metalls pesants, o bé un oli purificat i controlat lot a lot. I a casa, guardeu-lo en fresc, protegit de la llum.

Aquest ha estat un episodi del podcast Herba Barona, enregistrat a París. Fins aviat.